TAIZÉ

Tallinn 2024-2025

La peregrinació de confiança continua a la costa del mar Bàltic

 

Nodrir l’esperança per al futur

Situat entre Escandinàvia, els països bàltics, Polònia, Alemanya i Rússia, el mar Bàltic és una cruïlla dels pobles d’Europa del nord. Des de l’inici de la guerra a Ucraïna, el neguit hi és particularment viu. El fet de reunir-s’hi persones de diferents països per pregar, reflexionar i interactuar-hi, permetrà expressar el compromís dels joves europeus per reconstruir el continent com una casa comuna amb un futur de pau.


L’hospitalitat: compartir una confiança que ens construeix.

Quan demanes hospitalitat, dius a qui t’acullen: «Jo em situo sota la vostra protecció i cura, confio en vosaltres» i els hostes et diuen: «Nosaltres no tenim por de tu, som aquí per a tu. Volem que et sentis a casa teva». Comunitats de totes les confessions i famílies acolliran els participants. Estònia ha rebut més de 65.000 refugiats ucraïnesos des de l’inici de la guerra. Tenint en compte que té una població total d’1,4 milions d’habitants, és la ràtio més elevada de refugiats ucraïnesos per habitant de tots els països de la Unió Europea.


Una nació que canta

La «revolució cantant» és el nom que se li va donar al procés lent i no violent que va conduir al restabliment de la independència d’Estònia el 1991. El cant ha estat sempre una força unificadora major per als estonians mentre estaven durant cinquanta anys sota el règim soviètic. Estònia es va tornar a unir a la Unió Europea el 2004. El seu territori cobreix una superfície de 45.228 quilòmetres quadrats. Comparteix una frontera de 294 quilòmetres amb Rússia. El 26 % dels estonians són d’origen eslau, dels quals una majoria són russos.


Del salt del tigre a la societat numèrica

Als anys 90, els dirigents estonians van decidir utilitzar les tecnologies punta per simplificar la vida dels seus ciutadans. Totes les interaccions entre les administracions i els ciutadans s’han digitalitzat. S’ensenya programació als infants des de molt petits. El sector informàtic representa un 4 % del total de la força de treball i el 7 % del PIB. Aquest context ens ajudarà a reflexionar sobre la manera com podem fer servir la intel·ligència artificial, les tecnologies de la informació i d’altres recursos, amb el suport de l’antropologia i una ètica sòlida que sigui edificant per a les persones i les comunitats.


Testimoniar el Crist avui en una societat no-religiosa

Estònia va ser una de les últimes regions d’Europa de ser cristianitzada al segle XII. Des que Estònia es va afegir a la Reforma del segle XVI, la cultura local està molt arrelada a la tradició luterana i, des del segle XIX, a la tradició ortodoxa.

Avui en dia, el 80 % dels joves estonians expressen que no pertanyen a cap religió i el 70 % declaren no haver pregat mai. La participació a la trobada de Tallinn serà l’ocasió de buscar el Crist ressuscitat i de fer-ne testimoniatge. Com les dones davant de la tomba buida van ser convidades a buscar Jesús que «va davant vostre a Galilea», nosaltres: no som convidats avui a sortir de la nostra zona de confort i anar a la cerca d’aquelles i aquells que viuen l’esperit de perdó, de pau, de justícia a la perifèria de les institucions eclesials? A Tallinn, ens trobarem i escoltarem testimonis d’esperança i que estan compromesos a servir els altres, a construir la solidaritat, a embellir la vida dels altres...


Fer l’experiència de la unitat de tots els batejats

Farem l’experiència de la unitat de tots els batejats de les diferents tradicions cristianes. Representant una minoria de la població, les diferents esglésies tenen ganes de parlar d’una sola veu i de treballar juntes per comprendre’s. El Consell d’Esglésies d’Estònia reuneix les deu confessions més grans i convida la Comunitat de Taizé a preparar la trobada de Tallinn. Durant la trobada, al migdia, compartirem la pregària de diferents tradicions dins les esglésies del centre de la ciutat.


Taizé i Estònia

Les relacions entre la comunitat de Taizé i els cristians estonians es remunta als anys 70, quan Anna-Maika Raittila-Nieminen, una poetessa finlandesa, va fer una visita als cristians estonians i els va informar del que estava passant a Taizé. Aquells anys, els joves russos que estaven en contacte amb Taizé van poder venir a participar dels campaments d’estiu organitzats per l’Institut Teològic Luterà de Tallinn. Els joves estonians van començar a visitar regularment Taizé i a participar de les trobades europees a partir del 1989. El maig de 1990, 250 joves estonians van participar a una trobada regional que Taizé va ser convidada a organitzar a Linköping, Suècia.


Foto: Raigo Tõnisalu

Last updated: 11 de gener de 2024